De la Fonda Coma “Cal Ventura”,

a l'Hotel de Bonaventura Coma,

a l'actual HOTEL COMA.

Presumiblement, la “Fonda Coma” ja existia a finals del segle XIX en mans de Bonaventura Coma Riba de Cal Ramonguem i de la seva esposa Maria Antònia Pintat Moles, oriünda de Meritxell.

 

En Bonaventura era, alhora, hostaler, pagès, traginer i molt bon negociant. Tenia molt bestiar  (vaques, cavalls, mules, matxos…) i freqüentava totes les fires dels contorns. Cada setmana, amb uns mossos que tenia llogats anava a Espanya a comprar allò que havien de menester per la fonda.

 

També feia de guia i conduïa els viatgers que venien a Andorra o els barcelonins que pujaven ocasionalment a caçar. La família d’Areny-Plandolit era clientela seva i, quan pujaven a Ordino, els anava a buscar a la Seu d’Urgell. L’hi enviaven una carta notificant-li el dia i ell agafava les mules, posava unes selles comodíssimes per a les senyores i els baixava a cercar.

A l’hotel actual, encara hi trobareu molts detalls procedents de la fonda original.

El 1913 en Bonaventura Coma Pintat, fill d’aquets primers, va casar-se amb Maria Coma Areny i van fer-se càrrec de la fonda. D’aquesta unió nasqueren 5 noies, Rossita, Maria, Ventureta, Mercè i Carolina.

 

En Bonaventura era una persona molt seriosa, però a les nits per distreure als hostes o els que venien al cafè organitzava jocs de cartes (la brisca, el tuti, la botifarra…) També li agradava molt anar a caçar, envoltar-se de jovent i fer broma.

 

Maria Coma Areny era una dona molt bona i obsequiosa. Quan arribava algú amb la roba mullada, el feia canviar i li assecava la roba. Els contrabandistes que passaven la muntanya amb neu i arribaven rendits a la fonda l’apreciaven molt. De seguida els preparava un bon plat de sopa i se’n ocupava. Si algú del poble necessitava alguna cosa, per exemple oli, li’n donava mitja ampolla sense escatimar. Era una dona molt acollidora i molt bona cuinera. 

La mestressa, com era habitual en totes les fondes, era qui preparava el menjar i era l’artífex de la bona reputació de la fonda. De fet, era ella qui la portava ja que el seu marit estava sempre viatjant. A la fonda hi venien a menjar gent de tota la parròquia, d’Andorra la Vella  i St. Julià, sobretot per menjar llebre.

 

NOTA: La casa pairal i fonda original,  va ser enderrocada aproximadament l’any 1975, quan es va eixamplar la carretera que va cap El Serrat. I per tant avui, no en queda res, i no es pot visitar.

En Bonaventura Coma Pintat va fundar “l’Hotel de Bonaventura Coma” l’any 1932 al Camp de la Tanada , i l’Annexa just davant l’any 1955.

La fonda s’havia fet petita i s’imposava construir un hotel més gran tot i que no estava segur de tenir prou clientela per omplir-lo.

 

En Xavier d’Areny Plandolit va convèncer en Bonaventura, tot i que no va ser fàcil de tirar endavant aquest projecte. Li va prometre que si li venia els seus estables (ubicats ont ara hi ha l’Auditori Nacional d’Andorra ), i faria un museu de ciències naturals que atrauria molts clients per al Hotel d’en Bonaventura.

 

En Bonaventura va tancar la Fonda i es traslladaren a l’Hotel. Volia que l’hotel es digues Coma i va fer prometre a les seves filles que no li canviarien mai,  ja que al haver tingut nomes filles el cognom s’hauria perdut.

L’hotel tenia 48 habitacions algunes de les quals donaven davant amb balcó, hi havia un bany a cada pis i aigua corrent, el terra era de fusta que netejaven amb un raspall i lleixiu, en aquell temps era modern.

 

A la planta baixa hi havia el bar, la recepció i el menjador, davant del bar i del menjador hi havien unes terrasses tancades amb vidre on també es podia menjar o jugar al billar.

Van portar poc temps l’hotel, ja que Maria Coma Areny va emmalaltir i ens va deixar, aleshores van arrendar l’hotel a Josep Gil .

 

Cap al 1945, al finalitzar l’arrendament la família Coma el va tornar a dirigir.

 

Durant aquesta nova etapa, les filles d’en Bonaventura Coma treballaven a l’hotel: la Carolina a la cuina (l’ajudava una noia del poble), i les altres s’ocupaven del menjador, la recepció i les habitacions. Quan acabaven una feina en començaven una altra i així tot el dia. 

A la part de posterior de l’hotel i havia el garatge i el safareig i, també i estenien la roba, no hi havien assecadores. Na Mercè Coma recorda haver rentat i posat en lleixiu 80 o 100 llençols al mati, haver servit al menjador al migdia, plegat i planxat i endreçat la roba per la tarda i després haver donat el sopars al vespre.

 

Tot i tenir una feina tan dura, no els faltava mai el bon humor i les ganes de divertir-se. Si hi havia alguna festa a Ordino o a la Massana , hi anaven a peu quan acabaven la feina, i també fins i tot s’afeixi a algun client de l’hotel a la colla.

Una de les distraccions del jovent era anar a fer excursions el diumenge al mati, colles de 20 o 30 que pujaven al pic de Casamanya o als llacs i a la tarda quan baixaven anaven a ballar a l’hotel.

 

Com que el menjador era molt gran condicionaven la meitat de la sala per menjar i l’altra per ballar. A l’hivern però es reservava tota la sala per ballar i es menjava a la terrassa coberta. Venien acordionistes de la Seu, de Sispony i portaven molt jovent , nomes a Ordino hi havia una 20ena de noies solteres…

En aquell temps el preu de la pensió completa era d’entre 15 i 11 pessetes tot inclòs, depenent de la temporada. 8 pessetes el dinar amb el vi inclòs.

Als voltants del 1952 Bonaventura Coma va deixar de portar l’hotel, (totes les filles eren casades), per arrendar-lo a Laureà Cases que havia creat l’organització hotelera Cases i portava entre altres hotels el Canaletes d’Igualada , el Casamanya, el Pic Mari, l’Hostal Palanques.

 

Quan va acabar l’arrendament, l’hotel estava molt deteriorat i no responia a les necessitats i confort del moment, així que van derruir l’hotel i el van tornar a fer nou al mateix indret , la pubilla de Cal Ventura , Na Mercè Coma Coma amb el seu marit Josep Riba Babot, que tingueren quatre fills Mercè, Eva, Eduard i Josep Maria, van assumir la direcció del nou Hotel Coma juntament amb la seva filla Mercè Riba Coma i el seu marit Emili Prats Grau, inaugurant-lo el 11 de Desembre de 1976.

El matrimoni de Mercè Coma i Josep Riba , van portar l’hotel fins l’any 1985 quan un dels seus fills Josep Maria Riba Coma va agafar el relleu després d’acabar els estudis a l’Escola d’Hosteleria i turisme de St. Pol de Mar. Aportant noves idees i ampliant l’empresa amb el Restaurant Tòpic tot un referent al poble d’Ordino a l’antic Cobert de Picamal.

 

Josep Maria Riba ha tingut un fill amb Yolanda Cid que es diu Bonaventura Riba Cid , això encara pot anar mes lluny …, el futur ens ho dirà…