Presumiblement , la “Fonda Coma “ ja existia a finals del segle XIX en mans de Bonaventura Coma Riba de Cal Ramonguem y de la seva esposa Maria Antónia Pintat Moles , oriünda de Meritxell . En Bonaventura era, alhora, hostaler, pagés , traginer i molt bon negociant. Tenia molt bestiar (vaques, cavalls, mules, matxos…) i freqüentava totes les fires dels contorns. Cada setmana, amb uns mossos que tenia llogats anava a Espanya a comprar allò que havien de menester per la fonda. També feia de guia i condüia els viatgers que venien a andorra o els barcelonins que pujaven ocasionalment a caçar. La família d’Areny-Plandolit era clientela seva i, quan pujaven a Ordino, els anava a buscar a la Seu d’Urgell. L’hi enviaven una carta notificant-li el dia i ell agafava les mules, posava unes selles comodíssimes per a les senyores i els vaixava a cercar.
“De la Fonda Coma “Cal Ventura” a l'Hotel de Bonaventura Coma i a l'Hotel Coma“
La fonda era l’única que hi havia als voltants estava situada sota l’església, entre el cobert de Saboyano i la cort de Sabater, era petita i es distribuïa de la següent manera: a la planta baixa i havia la botiga(tallada dins de la pedra) plena de tota mena de gènere, els parroquians s’hi atansaven per comprar coses bàsiques, espardenyes, arròs, sal, vi, queviures en general , o carn (quan tenien la carnisseria), i també per tastar els deliciosos àpats que cuinava la mestressa. Al costat de la botiga hi havia la cort.
Era costum que la gent vingués a fiar i paguessin en tornar de la fira d’Organyà, es a dir , es fiava un any. Encara es trobaria algun deutor a les llibretes….., les mides que s’utilitzaven eren lliures, quarterons… i es pagava en sous (cinc cèntims), rals, pessetes, duros i unces…
Al primer pis hi havia una cuina molt espaiosa on, quan no hi havia prou lloc al menjador, hi posaven taules perquè hi poguessin menjar els clients. Només hi havia uns fogons de carbó i uns cremalls, cocotes on es feien coure el pollastres i els conills, una olla, cassoles de terra on guisaven carn amb suc i bolets. També hi havia una aigüera amb una pica de pedra i ceràmica de color blau, groc i blanc, a la paret. Al menjador, destacava una taula llarga on cabien 8 o 10 persones, (a l’hivern els últims arribats es posaven a la punta de la vora del foc i després anaven baixant cap al mig de la taula), i un escudeller (que encara podem veure al hotel) on guardaven uns plats de postres que representaven els 12 mesos de l’any. Per la festa major, els músics solien menjar a les seves cambres perquè al menjador s’hi reunia molta gent i no els podien atendre degudament. Des de el menjador s’accedia a una sala petita on tenien el forn de pa. Hi havia també un dormitori per al matrimoni Coma.
Al segon pis, hi tenien 3 habitacions, una de les quals era per a la família. Una de les cambres era una sala comuna amb 4 llits ( 2 de matrimoni i 2 d’individuals) un dels quals estava situat en una alcova. La roba de la fonda es rentava en bugaders amb cendra. La fonda era petita i quan tenien molts hostes que insistien per quedar-se a dormir, havien de posar matalassos a terra o condicionar taules que feien servir de llit. Hi havia vingut tota mena de gent que, fins i tot quan ja no hi havia lloc demanaven si podien dormir a l’era i menjaven a la fonda.
El 1913 en Bonaventura Coma Pintat, fill d’aquets últims, va casar-se amb Maria Coma Areny i van fer-se càrrec de la fonda. D’aquesta unió nasqueren 5 noies, Rossita, Maria, Ventureta, Mercè i Carolina.
En Bonaventura era una persona molt seriosa, però a les nits per distreure als hostes o els que venien al cafè organitzava jocs de cartes (la brisca, el tuti, la botifarra…) També li agradava molt anar a caçar, envoltar-se de jovent i fer broma.
Maria Coma Areny era una dona molt bona i obsequiosa. Quan arribava algú amb la roba mullada, el feia canviar i li assecava la roba. Els contrabandistes que passaven la muntanya amb neu i arribaven rendits a la fonda l’apreciaven molt. De seguida els preparava un bon plat de sopa i se’n ocupava. Si algú del poble necessitava alguna cosa, per exemple oli, li’n donava mitja ampolla sense escatimar. Era una dona molt acollidora i molt bona cuinera.
La mestressa, com era habitual en totes les fondes, era qui preparava el menjar i era l’artífex de la bona reputació de la fonda. De fet, era ella qui la portava ja que el seu marit estava sempre viatjant. A la fonda hi venien a menjar gent de tota la parròquia, d’Andorra la Vella i St. Julià, sobretot per menjar llebre. Les seves especialitats eren : escudella, canalons, macarrons, civets, estofats, cuixes de corder, pollastre rostit amb amanides, truita d’ou al rom i rostes amb mel. Quan hi havia Consell, havia de preparar diversos àpats i es portaven a Casa Comuna de la plaça, al costat de la rectoria i la carnisseria. Si el consell durava dos dies, un dia feia caldo, carn d’olla, rostit i pollastre, i l’endemà escudella, entremesos, canalons, carn o conill amb suc i carrotes, bolets o murgues (segons temporada) i de postres flam o crema i coca (les coques eren tan bones que es conservaven una setmana), seguits de cafè i licors. Per Carnaval feia coques de paella i per dimecres de cendra bacallà amb panses i ous durs (plat típic de la fonda que la Maria reeixia tan bé…).
Durant la guerra civil varen tenir molts refugiats. De fet Bonaventura Coma havia conegut molta gent recorrent les fires de bestiar a Catalunya i havia fet molt bons amics. Al començament del conflicte bèl·lic, unes famílies (en concret d’Organyà), van enviar els seus fills cap a Ordino on s’hostatjaven a la fonda. Es controlava molt el moviment de persones, i perquè no els expulsessin d’Andorra , en Bonaventura deia que eren treballadors seus. Si bé només necessitava un o dos mossos, en tenia declarats una quinzena. Aquets hostes menjaven, dormien i no se’ls cobrava res a canvi d’ajudar a les feines del camp.
La casa pairal i fonda va ser enderrocada aproximadament l’any 1975, quan es va eixamplar la carretera que va cap El Serrat.
En Bonaventura Coma Pintat va fundar “l’Hotel de Bonaventura Coma” l’any 1932 al Camp de la Tanada , i l’Annexa just davant l’any 1955.
La fonda s’havia fet petita i s’imposava construir un hotel més gran tot i que no estava segur de tenir prou clientela per omplir-lo. En Xavier d’Areny Plandolit va convèncer en Bonaventura, tot i que no va ser fàcil de tirar endavant aquest projecte. Li va prometre que si li venia els seus estables (ubicats ont ara hi ha l’Auditori Nacional d’Andorra ), i faria un museu de ciències naturals que atrauria molts clients per al Hotel d’en Bonaventura.
En Bonaventura va tancar la Fonda i es traslladaren a l’Hotel. Volia que l’hotel es digues Coma i va fer prometre a les seves filles que no li canviarien mai, ja que al haver tingut nomes filles el cognom s’hauria perdut.
L’hotel tenia 48 habitacions algunes de les quals donaven davant amb balcó, hi havia un bany a cada pis i aigua corrent, el terra era de fusta que netejaven amb un raspall i lleixiu, en aquell temps era modern…A la planta baixa hi havia el bar, la recepció i el menjador, davant del bar i del menjador hi havien unes terrasses tancades amb vidre ont també es podia menjar o jugar al billar.
Van portar poc temps l’hotel ja que Maria Coma Areny va emmalaltir i ens va deixar, aleshores van arrendar l’hotel a Josep Gil . Cap al 1945, al finalitzar l’arrendament la família Coma el va tornar a dirigir. Durant aquesta nova etapa, les filles d’en Bonaventura Coma treballaven a l’hotel: la Carolina a la cuina (l’ajudava una noia del poble), i les altres s’ocupaven del menjador, la recepció i les habitacions. Quan acabaven una feina en començaven una altra i així tot el dia.
A la part de radera de l’hotel i havia el garatge i el safareig i, també i estenien la roba, no hi havien assecadores. Na Mercè Coma recorda haver rentat i posat en lleixiu 80 o 100 llençols al mati, haver servit al menjador al migdia, plegat i planxat i endreçat la roba per la tarda i després haver donat el sopars al vespre. Tot i tenir una feina tan dura, no els faltava mai el bon humor i les ganes de divertir-se. Si hi havia alguna festa a Ordino o a la Massana , hi anaven a peu quan acabaven la feina, i també fins i tot s’afeixi a algun client de l’hotel a la colla.
Una de les distraccions del jovent era anar a fer excursions el diumenge al mati, colles de 20 o 30 que pujaven al pic de Casamanya o als llacs i a la tarda quan baixaven anaven a ballar a l’hotel. Com que el menjador era molt gran condicionaven la meitat de la sal per menjar i l’altra per ballar. A l’hivern però es reservava tota la sala per ballar i es menjava a la terrassa coberta. Venien acordionistes de la Seu, de Sispony i portaven molt jovent , nomes a Ordino hi havia una 20ena de noies solteres…
En aquell temps el preu de la pensió completa era d’entre 15 i 11 pessetes tot inclòs, depenent de la temporada. 8 pessetes el dinar amb el vi inclòs.
Als voltants del 1952 Bonaventura Coma va deixar de portar l’hotel, (totes les filles eren casades), per arrendar-lo a Laureà Cases que havia creat l’organitzacio hotelera Cases i portava entre altres hotels el Canaletes d’Igualada , el Casamanya, el Pic Mari, l’Hostal Palanques…..
Quan va acabar l’arrendament, l’hotel estava molt deteriorat i no responia a les necessitats i confort del moment, així que van derruir l’hotel i el van tornar a fer nou al mateix indret , la pubilla de Cal Ventura , Na Mercè Coma Coma amb el seu marit Josep Riba Babot, que tingueren quatre fills Mercè, Eva, Eduard i Josep Maria, van assumir la direcció del nou Hotel Coma juntament amb la seva filla Mercè Riba Coma i el seu marit Emili Prats Grau, inaugurant-lo el 11 de Desembre de 1976.
El matrimoni de Mercè Coma i Josep Riba , van portar l’hotel fins l’any 1985 quan un dels seus fills Josep Maria Riba Coma va agafar el relleu després d’acabar els estudis a l’Escola d’Hosteleria i turisme de St. Pol de Mar. Aportant noves idees i ampliant l’empresa amb el Restaurant Topic tot un referent al poble d’Ordino a l’antic Cobert de Picamal.
Josep Maria Riba ha tingut un fill amb Yolanda Cid que es diu Bonaventura Riba Cid , això encara pot anar mes lluny ……….., el futur ens ho dirà……..
