La Fonda Coma “Cal Ventura” era l’única que hi havia als voltants. Estava situada sota l’església, entre el cobert de Saboyano i la cort de Sabater. On ara passa la carretera fins al Serrat o Arcalís.

Una botiga, a la planta baixa

Era una casa petita i es distribuïa de la següent manera: a la planta baixa i havia la botiga (tallada dins de la pedra) plena de tota mena de gènere.

Els parroquians s’hi atansaven per comprar coses bàsiques:  espardenyes, arròs, sal, vi, queviures en general, o carn (quan tenien la carnisseria). També per tastar els deliciosos àpats que cuinava la mestressa. Al costat de la botiga hi havia la cort.

Era costum que la gent vingués a fiar i paguessin en tornar de la fira d’Organyà, es a dir, es fiava un any. Encara es trobaria algun deutor a les llibretes.., les mides que s’utilitzaven eren lliures, quarterons, etc i es pagava en sous (cinc cèntims), rals, pessetes, duros i unces.

Una cuina espaiosa,  i el menjador amb la llar,  eren al primer pis

Al primer pis del a Fonda Coma era non hi havia una cuina molt espaiosa on, quan no hi havia prou lloc al menjador, hi posaven taules perquè hi poguessin menjar els clients. Només hi havia uns fogons de carbó i uns cremalls, cocotes on es feien coure el pollastres i els conills, una olla, cassoles de terra on guisaven carn amb suc i bolets. També hi havia una aigüera amb una pica de pedra i ceràmica de color blau, groc i blanc, a la paret.

Al menjador, destacava una taula llarga on cabien 8 o 10 persones, (a l’hivern els últims arribats es posaven a la punta de la vora del foc i després anaven baixant cap al mig de la taula), i un escudeller (que encara podem veure al hotel) on guardaven uns plats de postres que representaven els 12 mesos de l’any. Per la festa major, els músics solien menjar a les seves cambres perquè al menjador s’hi reunia molta gent i no els podien atendre degudament. Des del menjador s’accedia a una sala petita on tenien el forn de pa. Hi havia també un dormitori per al matrimoni Coma.

Unes habitacions ben diferents a les d’ara…

Al segon pis, hi tenien 3 habitacions, una de les quals era per a la família. Una de les cambres era una sala comuna amb 4 llits (2 de matrimoni i 2 d’individuals) un dels quals estava situat en una alcova. La roba de la fonda es rentava en bugaders amb cendra. La Fonda Coma era petita i quan tenien molts hostes que insistien per quedar-se a dormir, havien de posar matalassos a terra o condicionar taules que feien servir de llit. Hi havia vingut tota mena de gent que, fins i tot quan ja no hi havia lloc, demanaven si podien dormir a l’era i menjaven a la fonda.

i uns plat per llepar-se els dits…

La mestressa, com era habitual en totes les fondes, era qui preparava el menjar i era l’artífex de la bona reputació de la fonda. De fet, era ella qui la portava ja que el seu marit estava sempre viatjant. A la fonda hi venien a menjar gent de tota la parròquia, d’Andorra la Vella  i St. Julià, sobretot per menjar llebre.

Les seves especialitats eren : escudella, canalons, macarrons, civets, estofats, cuixes de corder, pollastre rostit amb amanides, truita d’ou al rom i rostes amb mel.

Quan hi havia Consell, havia de preparar diversos àpats i es portaven a Casa Comuna de la plaça, al costat de la rectoria i la carnisseria. Si el consell durava dos dies, un dia feia caldo, carn d’olla, rostit i pollastre, i l’endemà escudella, entremesos, canalons, carn o conill amb suc i carrotes, bolets o murgues (segons temporada) i de postres flam o crema i coca (les coques eren tan bones que es conservaven una setmana), seguits de cafè i licors. Per Carnaval feia coques de paella i per dimecres de cendra bacallà amb panses i ous durs (plat típic de la fonda que la Maria reeixia tan bé…).

Molt més que un negoci…

Durant la guerra civil varen tenir molts refugiats. De fet Bonaventura Coma havia conegut molta gent recorrent les fires de bestiar a Catalunya i havia fet molt bons amics. Al començament del conflicte bèl·lic, unes famílies (en concret d’Organyà), van enviar els seus fills cap a Ordino on s’hostatjaven a la fonda. Es controlava molt el moviment de persones, i perquè no els expulsessin d’Andorra, en Bonaventura deia que eren treballadors seus. Si bé només necessitava un o dos mossos, en tenia declarats una quinzena. Aquets hostes menjaven, dormien i no se’ls cobrava res a canvi d’ajudar a les feines del camp.

NOTA: La casa pairal i fonda Coma original,  va ser enderrocada aproximadament l’any 1975, quan es va eixamplar la carretera que va cap El Serrat. I per tant avui, no en queda rés, i no es pot visitar. L‘ actual, ocupa un altre emplaçament al camp de la Tanada.